Els Braquets d’Afrodita, l’Acne d’Atena i la Miopia d’Hera
Els Bràquets d’Afrodita, l’Acne d’Atena i la Miopia d’Hera, és una trilogia que es divideix en 3 episodis que succeeixen a llocs diferents i toquen distintes temàtiques, però sempre a partir d’aquestes tres deeses de la Mitologia Grega. Un despropòsit, un passeig per les tres edats humanes i tots els seus tòpics, una carrera amb talons mal portats per un camp de mines de cànons de bellesa a punt de rebentar i una capbussada en pèl dins d’un mar de mites casposos engloben aquesta experència.
La logística de la trilogia és flexible ja que poden succeir tots els episodies el mateix dia, com també en diferents dies. Els Episodis també funcionen de manera independent.
La primera és l'etapa pensada per a un espai no convencional, a elegir, un transport públic: Afrodita, Atena i Hera tornen de l'acomiadament de fadrina de la deessa Tetis. Els passatgers-espectadors es veuen involucrats en una batalla mai vista per a determinar quina de les tres deesses és la més bella. Els cànons de bellesa i la cosificació de la dona són les columnes corínties sobre les quals alçam aquest primer temple. L'episodi I inspirat en el Judici de Paris, no només vol apropar la figura d'aquestes tres deesses en l'actualitat sinó que també vol convidar a l'espectadora reflexionar i qüestionar els clàssics occidentals.
FITXA ARTÍSTICA:
Creació: As Maria
Interpretació: Gypsy Nel·lo Peeters, Lucía Sánchez Cervera i Joana Maria Peralta.
TORNAR
La segona etapa succeeix al carrer. La gran festa del clixé s'esdevé com una gran Rave on tot té cabuda, perquè l'absurd dels nostres dies és infinit, i sols les deesses de l'Olimp saben quant. A aquesta segona part les preguntes que ens envolten són: Quines són les nostres deesses i déus d'avui en dia? Quins són els nostres referents? I com aquests afecten el nostre dia a dia?
Actualment aquest Episodi està en procés de creació amb una previsió d'estrena 2022.
TORNAR
A altes hores de la nit arriba la ceguera monumental, la catarsi. La bacanal de les bacanals: l'Olimprix. Unes dionisíaques a porta tancada a la qual el públic es veurà -en major o menor mesura- implicat. Dos equips, dos representants, i les tres hostesses Afrodita, Atena i Hera.
La darrera part d'una trilogia a on es posa en qüestió la mirada, el punt de vista des d'on decidim observar i la perspectiva des d'on ens han fet mirar i per la mateixa regla de tres, apareixen les preguntes existencials: Per què aquestes deesses segueixen una estructura tan hermètica de la qual no poden escapar? Quin és el punt de vista des d'on se les ha mirades i com elles han anat adoptant aquest rol, sense preguntar-se si era decisió pròpia? Un camí agredolç basat en l'estructura de la tragèdia grega i decorat de les barbaritats més lletges i alhora més formoses que un es pugui imaginar.
L'espectacle va obtenir un accèssit dins la categoria de Nous Llenguatges en la darrera convocatòria 2019 de coproducció del Teatre Principal.
FITXA ARTÍSTICA:
Creació i direcció: As Marias
Interpretació: Alberto Codes, Pedro Orell, Joana Maria Peralta, Lluki Portas i Lucía Sánchez Cervera
Il·luminació: Lluís Baró i Alberto Codes
Música: Alberto Codes i Kake Portas
Mirada externa: Sergio Baos
Fotgrafia: Xavi Aramburu i Jaume Salom
Agraïments: Josep Orfila, Toni Amengual, Antra escènica 2019, Gal·la Peire Camps, Jaume Portas, Joan Porcel i Lluís Baró
Una coprodrucció: El Somni Produccions i As Marias
